mi saliva todo locura

Pobre Mèxic! Pobres de nosaltres! Mèxic ha canviat. Ens l’han tret. Els records que en tenim, s’allunyen. I ens costa entendre que aquest país ja no és el nostre. Que el que enyorem ja no hi és. I que avui, més que qualsevol altra cosa, tot i l’alegria i l’esperança i la solidaritat i la fe i els lligams familiars que semblen de ferro, a Mèxic tenim por. Tenim por de les policies, els polítics, els militars, els federals, els municipals… Tenim por d’haver-nos quedat sols i veure amb quina impudícia, quina poca vergonya i quina injustícia el govern ens pot arribar a ningunear. És com si haguéssim perdut valor. Com si amb estimar-nos Mèxic no en féssim prou. Nosaltres, que sempre hem estat un país nacionalista i orgullós, gairebé resistent, ens estem ofegant. El 73% dels municipis mexicans estan controlats pel narco, hi ha cap a 35 morts diaris per violència extrema, 600 nens assassinats per una bala que ha rebotat en algun objecte i els ha tocat a ells, 10mil orfes, més de 700 dones a...

uno. Del mismo modo que el slogan de uno de los hombres más ricos del mundo, para más señas que no cree en la caridad, todo el país es territorio del crimen organizado, así lo relatan cuatro analistas entregados a observar la realidad de México, que esta vez enfocaron sus microscopios a dos entidades colindantes y ubicadas en el norte: Durango y Zacatecas, con condiciones socioeconómicas y culturales y ubicaciones semejantes, incluso históricamente, pues de la fundación de la segunda derivó la otra. dos. León Krauze, columnista de Milenio , en tres párrafos traza una estampa precisa de la Comarca Lagunera y el dominio que ejercen dos grupos sobre territorios de Coahuila (Torreón) y Durango (Gómez Palacio y Ciudad Lerdo) para las múltiples actividades relacionadas con el tráfico de todo tipo: metanfetaminas, giros negros y drogas duras y drogas 'nobles', indocumentados, antros, productos piratas -videos y audios- y todos los derivados de cada una de estas mercancías que nadie es...