domingo, 16 de enero de 2011

TAN LEJOS DE LA RAZÓN

Pobre Mèxic! Pobres de nosaltres!

Mèxic ha canviat. Ens l’han tret. Els records que en tenim, s’allunyen. I ens costa entendre que aquest país ja no és el nostre. Que el que enyorem ja no hi és. I que avui, més que qualsevol altra cosa, tot i l’alegria i l’esperança i la solidaritat i la fe i els lligams familiars que semblen de ferro, a Mèxic tenim por. Tenim por de les policies, els polítics, els militars, els federals, els municipals… Tenim por d’haver-nos quedat sols i veure amb quina impudícia, quina poca vergonya i quina injustícia el govern ens pot arribar a ningunear. És com si haguéssim perdut valor. Com si amb estimar-nos Mèxic no en féssim prou. Nosaltres, que sempre hem estat un país nacionalista i orgullós, gairebé resistent, ens estem ofegant. El 73% dels municipis mexicans estan controlats pel narco, hi ha cap a 35 morts diaris per violència extrema, 600 nens assassinats per una bala que ha rebotat en algun objecte i els ha tocat a ells, 10mil orfes, més de 700 dones assassinades només a Ciutat Juárez. En els darrers quatre anys: 32mil morts, segons xifres oficials. Més que en molts llocs en guerra. Segrestats, mutilats, amb el cap tallat, penjats, humiliats… I sembla que l’únic límit és la nostra interna, profunda i desesperada tristesa. El dolor amb què escrivim coses com aquesta i entenem poc a poc que sí: que ens està passant. Que aquest país en guerra, cruel i despietat, és el nostre. Aquí estan les nostres escoles, els nostres amics, les nostres famílies. Aquí estan els nostres paisatges i els nostres records. Tot i que avui, tret del que ha estat, només ens quedi la paraula. La ràbia, el dolor, la impotència, però també la paraula. I l’hem de fer servir més que mai. No ens deixeu sols: manifestació pels assassinats de dones a Ciudad Juárez demà dilluns a les 10h. Al davant del Consolat Mexicà de Barcelona: Passeig de la Bonanova, 55.


(#1 Comentario por pinchito 16/01/2011 14:04

Me duele México tanto o más que a ti, pues tengo familia mexicana, pero a ver si te he entendido bien. Empiezas por hablarnos de 35 muertos diarios por violencia extrema, 10.000 huérfanos, 600 niños asesinados por alguna bala perdida, 700 mujeres asesinadas en Ciudad Juárez (aunque te estás olvidando de otros muertos, niños, jóvenes y ancianos que también se producen cada día en esta ciudad), 32.000 muertos, según cifras oficiales... Y tras decirnos todo esto, ¿nos invitas a asistir a una manifestación sólo por las mujeres muertas en Ciudad Juárez?
¿A qué viene esto? ¿Tienen alguna categoría especial estas muertes que las ponga por encima de otras? ¿Los miles de muertos restantes no cuentan para nada, no merecen ser tenidos en cuenta en la manifestación de protesta convocada?)

O todos coludos, o todos rabones, ¿conoces este dicho mexicano?


(La invitación de Lolita Bosch y el comentario visceral de "Pinchito" se reproducen con un mero afán de divulgar el panorama de alarma que se vive en España en torno a la guerra "privada" de Acción Nacional (PAN), su jefe supremo Felipe Calderón y el clero católico que lo apoya. Textos reproducidos del diario Público.) 

No hay comentarios: